Alimentant la nostalgia...

Franz ferdinand, Espacio Movistar

 

1. Bite Hard
2. Do You Want To
3. Turn It On
4. The Dark Of The Matinée
5. Michael
6. Walk Away
7. No You Girls
8. 40'
9. Take Me Out
10. Ulysses
11. What She Came For
12. Jacqueline
13. Fallen
14. Outsiders
15. This Fire

 Impressionant concert que he viscut al espacio movistar. Per fi vaig poder veure en concert als Franz Ferdinand (el grup que em va reenganxar a la música després d'uns anys dedicat en exclusiva al cinema) . I la veritat es que no han decepcionat gens ni mica. L'espacio movistar ple com un ou, la gent entregada al 120 per cent i la banda ben rodada i motivada.

Van presentar alguns temes del nou disc, que prometen molt, i algunes de les cançons antigues les van tocar amb nous arrenjaments. No se si prefereixo això o que el grup representi milimetricament el disc (com els arctic monkeys), però en tot cas, un altre concert que em quedarà marcat a la retina.

Afegeixo: link a la vanguardia amb un xic de video del concert

He tornat a trencar la blackberry

 

Ara que ens estavem fent tan amics...

Ens fem grans...

   

Veig a La Vanguardia Digital, que l'Spencer Elden, el nen va sortir a la portada d'un dels millors discos dels 90, el Nevermind de Nirvana, ha tornat a posar 17 anys després imitant la portada que el va imortalitzar.

Ho veig i penso... buf, 17 anys... be, també he pensat que el noi es un marieta que surt en banyador, quan a l'original anava en pilota picada.

matxambrat 2.0

Mes o menys tinc montat un bonic matxambrat 2.0 al blog. Per no perdre'm jo mateix faré llista del que hi ha, i de les coses que he de posar.

• Blog (que si no....)
• Twitter (en fase de proves... veure el missatge corresponent)
• Del.ico.us Això si que és útil, tot i que jo no faig servir gaire la part 2.0 social. Puc tenir els favorits tant a la feina com a casa.
• LastFm. Ara que torno a portar ipod mes regularment, espero que quedi mes actualitzat. A veure si em fa una recomanació amb cara i ulls, o em quedo amb la nova aplicació del iTunes.
• Facebook. La xarxa social per excelència. Encara no se com collons integrar-ho al blog, o al revés. Però de moment no em preocupa.

Això és el que tinc ara. Les meves prioritats seran conseguir un album de fotografies web (dubto entre flikr o picassa) i un compte al youtube o un lloc de video similar i poder integrar-ho al blog o al facebook, depenent de quin trii que sigui el "camp base".
He llegit sobre una eina nova, que es diu tumblr, que és com un matxambrat de tot, integra totes les eines aquestes en una de sola. No sembla una mala idea. Ara que el blog està una mica mes actiu (la veritat, el temps lliure l'he dedicat al facebook mes que al blog) potser el traspassi a un tmblr d'aquests (clar que primer ho hauré de probar...)

S'ademten suggerencies.

Així és molt fàcil!

Fent mes proves idiotes amb la blackberry. Provarem de pujar al missatge una foto feta amb el telèfon.

La vaig fer a una farmàcia de via laietana. Tot i que no hem va quedar gaire bé es veu que el protagonista del anunci és en Ronaldo. Fins aquí tot be, clar que l'anunci és d'un producte per fer crèixer ell cabell... En Ronaldo no és calb! Només anava rapat.

PIO PIO

Aprofitant-me de les eines que em posen a la feina (una blackberry d'allò mes molona) he decidit de començar a provar això del Twitter. Es una cosa que sembla m'ha semblat inútil total. Al començament funcionava amb sms. Es a dir, enviaves un sms i aquest es mostra a una pàgina d'internet del propi twitter, i pots fer això tant 2.0 de intregrar-ho a qualevol pàgina. Després te una cosa que es diu Followers, que es veu que es gent que segueix el que escriuen els twitteros.

El lema del twitter es comentar el que estàs fent, i hi ha autèntics adictes, com l'Enrique Dans que passa per tenir un dels twitters (al meu parer) mes avorrits de la twittersfera (toma palabro!)

Des de que va sortir el twitterberry (una xorradeta per la blackberry per actualitzar el twitter sense pagar un duro) cada cop m'ha fet mes gràcia. He vist que hi ha gent que sap treure profit del twitter mes enllà dels missatges tipus "estic cuinant" o "cap a la feina" (molt Enrique Dans)

Per exemple, a Diarios de Futbol, aprofiten el twitter per comentar partits de futbol, així no han de programar una eina web com les dels diaris online.

En fins, que he posat el meu twitter al blog, per si algú te tan poca feina per seguir les meves neures. Clar que vist el èxit del blog (quant a la meva poca diligencia actualitzativa) això del twitter pot ser un altre dels elements desactualitzats que vaig deixant... Potser tot quedarà en un twitter sobre l'estat de la linea Barcelona - Mordor (c1)

Probant tonteries

Com la puta renfe m'ha deixat tirat a Plaça Catalunya, m'he dedicat a investigar que mes puc fer amb la blackberry dels collons.

Ara per ara navego per diferents blogs, ja sigui amb ell navegador de la blackerry o amb ell google reader, puc fer cosetes amb ell facebook, i també amb ell twitter (demà ha de sortir un post sobre ell tema, pero cony, a no ha comptava amb quedar-me tirat com una colilla).

Per on anava? Ah si! Twitter... Doncs fent el burro he après a bloguejar activament (ja no seré muerdealmoadas, a partir d' ara també soplanucas) es a dir, escriure missatges al propi blog.

Això ho escric a un utubus tot creuant les planicies de la terra fosca (el maresme) desde la blackberry. Ara nomes faltarà poder apagar la merda del text predictiu.

Lio

Em declaro fascinat per les vinyetes que fa relativament poc publica La Vanguardia. Després del sempietern Fred Basset, el gos que jo hagués sacrificat ja fa segles, altres grans de la tira còmica han aparegut. La mes gran, sens dubte, la Mafalda. Des de ja fa uns quants anys, en Calvin i en Hobbes ens fan companyia amb el café amb llet. I desde el 2007 en Lio substitueix aquest nen pánfil que respon per Charlie Brown (ja era hora!)

Reconec que he descobert en Lio fa bastant poc, però amb quatre tires m'ha enamorat de tal manera que d'aquí poc començarà la ruta frikifan de buscar els llibres, alguna samarreta o ninot etc (si, la vida del fans es molt dura i molt cara)
Però ai l'as, tal com a mi m'enamora, hi ha pares que s'han queixat! Us enganxo aquí la resposta de la defensora del lector de La Vanguardia, tota una dosi de seny en els temps que corren.

Todo es posible en el mundo de Lio
Algunos de ustedes quizás tuvieron de pequeños el miedo a que debajo de la cama o dentro
del armario se escondiera algún ser monstruoso o malévolo que esperaba a que se apagara la luz para salir de su escondite. Es en este mundo absurdo lleno de terroríficas y misteriosas fantasías y delicia de psiquiatras donde vive Lio, un niño curioso con un aspecto engañosamente dulce que protagoniza la tira cómica que publica La Vanguardia desde el pasado 2 de octubre en los Pasatiempos, sustituyendo a las andanzas de Snoopy, Charly Brown y sus amigos –los famosos Peanuts–, que habían acompañado a los lectores durante dieciocho años. Esta nueva historieta sin diálogos del dibujante Mark Tatulli se enmarca en el denominado humor negro y aporta una pincelada gamberra y surrealista al estilo más suave ofrecido desde hace años por sus compañeros de página: el famoso perro salchicha Fred Basset con su toque clásico inglés –desde 1974– y el pequeño Calvin y su tigre imaginario Hobbes con su aportación más reflexiva y contemporánea –desde 1995, cuando sustituyó a Mafalda–. Lio es una viñeta fuera de lo
común, que despierta controversia y puede herir sensibilidades, como ocurrió el viernes 15 de febrero. El lector Arturo Piñana explica que en esa historieta “el padre del angelito compra a su hijo un perrito vivo en una tienda de mascotas para que se lo coma como regalo de cumpleaños una serpiente llamada Pancha”, y apunta: “Creo que bastantes problemas tenemos con el maltrato a los animales en nuestra sociedad como para considerar tal barbaridad un motivo
de sádica forma de broma”. El suscriptor Josep Puigbò Cardellach se sorprende de que “se haya sustituido la magnífica tira de los inefables Peanuts por una especie de personaje tétrico y cruel”. “En general no le encuentro la gracia, pero el viernes, ¡qué crueldad! ¿Es esto lo que tienen que aprender mis hijos, que se leen las tiras cada día?”, añade. Ana Mur, representante
de Lio en España, dice: “Por su profundidad, la tira va dirigida a un público más bien adulto, y Mark Tatulli, lejos de pretender fomentar ningún valor, busca entretener y arrancar una sonrisa
al lector plasmando la fantasía, a veces retorcida, de un niño de mente inquieta rodeado de un submundo de criaturas extrañas, con mayor o menor acierto, según la sensibilidad de cada cual. Un diario debe reflejar la diversidad de la sociedad y de la naturaleza humana, de la cual el humor es un perfecto exponente. Con la elección de Lio, La Vanguardia se sitúa a la altura de diarios como Los Angeles Times, The Washington Post y The Chicago Tribune, entre más de
500 cabeceras que publican esta tira en el mundo”. Según Mark Tatulli, una vez que el lector acepta el mundo sombrío de Lio comprende que en él puede ocurrir cualquier cosa. Lio no es una tira fácil, sus imágenes detalladas componen un pequeño acertijo muy alejado del chiste verbal al que estamos acostumbrados, y es lógico que haya lectores que no le encuentren la gracia, mientras que otros se muestran entusiasmados por este nuevo humor ácido, audaz y rompedor que ofrece La Vanguardia. En todo caso, el diario podría dejar claro que no está dirigido a un público infantil, porque, hasta ahora, la página de Pasatiempos era apta para todos los públicos. La historieta aquí debatida hirió sensibilidades, y sólo queda esperar que los  lectores más propensos a las pesadillas no sueñen por la noche con boas que salen de la cama
para comerse a inocentes perritos...

 Està clar que la internacional papanatas (gràcies Quim per posar nom a aquest moviment tan maligne que ens està destrossant la vida) va tornar amb força. Aquests pares incapaços de controlar que veuen els seus fills, i que en lloc de acceptar la seva culpa prefereixen queixar-se i privar-nos a la resta de plaers com el petit Lio.

Us adjunto aquí la tira de la discòrdia, i després les dos tires mes recents que m'han convertit en fan declarat de Lio

Fracàs absolut de la operació bikini

Doncs si, el tema de la operació bikini ha sigut un fracàs absolut. Em vaig il·luminar pensant que tindria idees i em vaig passar l'agost tumbat al sofà veient Band of Brothers (per cert, molt molt molt recomeable) i altres sèries i películes. Vamos, que no vaig fer res mes que escalfar el sofà.

Ara que tot sembla que vagi tornant a la normalitat, en Quim Monzó torna a la seva columna de la Vanguardia, el despertador torna a sonar cada dia, etc etc a veure si puc tornar a trobar la inspiració per continuar amb aquest petit i humil bloc.

El que si que està clar es que havent suspès aquest (potser massa exigent) exàmen, he de tornar a l'escola de bloggers, i ser un blogger en pràctiques.